El final del meu trajecte professional, com a mestre i orientador, ha coincidit en el temps amb un "s'ha acabat" que posava fi a una anàlisi de vint-i-tres anys.
En el significant acabar s'hi pot escoltar l'imperatiu a-cavar. Una simpàtica ressonància, amb aire de condemna, adreçada al fill del pagès que va decidir estudiar per no haver d'anar a cavar la terra.
Després de tota una vida dedicada al camp de l'educació i la psicoanàlisi, el més paradoxal és que, tot just quan acabo, m'adono que d'allò que es tracta és de seguir acabant // a-cavant.
El pare es va dedicar al conreu de la vinya. A mi em correspon solcar el camp de l'inconscient i de l'educació. Una tasca que ara sé in-acabable i que, tot just per aquesta raó, m'he compromés a seguir cavant per a produir un saber provisional, fugissser de mena.
Un saber, mai definitiu, que només prèn sentit a partir del desig de compartir-lo.
Aquest blog neix d'aquest desig.
Joan Gibert
Mestre, catedràtic d'orientació educativa i psicoanalista.
